TANDEM convidarà els habitants afectats a descriure els impactes de les polítiques i intervencions a tot el sistema. Mitjançant aquest mètode, el projecte també tindrà en compte les característiques específiques del context de cada estudi de cas i garantirà que es tinguin en compte els criteris rellevants per a les parts interessades i no només aquells per als quals les dades estan fàcilment disponibles.

TANDEM desenvoluparà una avaluació d'impacte quantitativa sistèmica prèvia complementant el mapa qualitatiu del sistema amb dades quantitatives i simulació (si és possible) mitjançant els passos següents:

• Desenvolupament d'un mapa inicial del sistema qualitatiu a partir de les entrevistes, utilitzant CLD. Això es modifica amb les opinions dels ciutadans en el següent pas.
• Facilitar el mapeig participatiu del sistema (PSM) amb els ciutadans per oferir coneixements sobre qüestions específiques i fomentar l'intercanvi de coneixements, crear una comprensió comuna dels reptes, l'estructura del sistema subjacent i les dinàmiques relacionades existents i com les polítiques afecten el sistema. Això donarà lloc a un mapa d'impacte qualitatiu de les polítiques i intervencions, per entendre les estructures sistèmiques relacionades i els impactes que se'n deriven.
• Identificació d'arquetips de sistemes i integració d'altres fonts de coneixement i dades, per desenvolupar un model quantitatiu (si és possible). L'avaluació de l'impacte sistèmic resultant es presentarà a les parts interessades, que després poden proporcionar retroalimentació sobre la dinàmica prevista del sistema, assegurant-se que es capten correctament i que els impactes resultants de les intervencions siguin raonables. Anàlisi del punt de palanquejament segons Meadows[1] i Abson et al.[2] es durà a terme per avaluar quina és la força de la palanca abordada per les polítiques i les intervencions identificades.

 En la metodologia de TANDEM, el PSM formarà part de les eines utilitzades en el primer panell amb l'objectiu de millorar la comprensió del context de cada cas d'estudi per part dels grups d'interès. Un dels resultats de TANDEM integrarà les principals conclusions de la combinació dels seus mètodes participatius (inclosa la PSM). 

[1] Meadows, D. H. (2008). Thinking in systems. A primer. (D. Wright & Sustainability Institute (eds.)). earthscan. https://doi.org/10.4324/9781315558837

[2] Abson, D. J., Fischer, J., Leventon, J., Newig, J., Schomerus, T., Vilsmaier, U., von Wehrden, H., Abernethy, P., Ives, C. D., Jager, N. W., & Lang, D. J. (2017). Leverage points for sustainability transformation. Ambio, 46(1), 30–39. https://doi.org/10.1007/s13280-016-0800-y

Abson, D. J., Fischer, J., Leventon, J., Newig, J., Schomerus, T., Vilsmaier, U., von Wehrden, H., Abernethy, P., Ives, C. D., Jager, N. W., & Lang, D. J. (2017). Leverage points for sustainability transformation. Ambio, 46(1), 30–39. https://doi.org/10.1007/s13280-016-0800-y

Burdge, Rabel & Vanclay, Frank. (1996). Social Impact Assessment: A Contribution to the State of the Art Series. Impact Assessment. 14. 10.1080/07349165.1996.9725886.

Collste D, Pedercini M & Cornell S.E. (2017). Policy coherence to achieve the SDGs: using integrated simulation models to assess effective policies. Sustain Sci 12, 921–931. https://doi.org/10.1007/s11625-017-0457-x

Dendena B & Corsi S. (2015). The Environmental and Social Impact Assessment (ESIA): a further step towards an integrated assessment process. Journal of Cleaner Production. 108. 10.1016/j.jclepro.2015.07.110.

Esteves A, Franks D & Vanclay F.(2012). Social impact assessment: the state of the art. https://doi.org/10.1080/14615517.2012.660356

Gramling R & Freudenburg W (1992). Opportunity-Threat, Development, and Adaptation: Toward a Comprehensive Framework for Social Impact Assessment. https://doi.org/10.1111/j.1549-0831.1992.tb00464.x

Ijäs, A., Kuitunen, M.T., Jalava, K., (2010). Developing the RIAM method (rapid impact assessment matrix) in the context of impact significance assessment. Environ. Impact Assess. Rev. 30 (2), 82–89. http://dx.doi.org/10.1016/j.eiar.2009.05.009.

Lopes, Rita & Videira, Nuno. (2015). Conceptualizing Stakeholders’ Perceptions of Ecosystem Services: A Participatory Systems Mapping Approach. Environmental and Climate Technologies. 16. 10.1515/rtuect-2015-0011.

Meadows, D. H. (2008). Thinking in systems. A primer. (D. Wright & Sustainability Institute (eds.)). earthscan. https://doi.org/10.4324/9781315558837

Sterman, J. D. (2000). Business Dynamics: Systems Thinking and Modeling for a Complex World. In Management. https://doi.org/10.1057/palgrave.jors.2601336

Suopajärvi, Leena. (2013). Social impact assessment in mining projects in Northern Finland: Comparing practice to theory. Environmental Impact Assessment Review. 42. 25–30. 10.1016/j.eiar.2013.04.003.