
CONTEXT

Innsbruck, la capital del Tirol a l’oest d’Àustria, és una de les aglomeracions urbanes més grans dels Alps europeus. El desenvolupament del turisme urbà i la comercialització dels paisatges de muntanya han dominat la tendència cap a la creació d’una ciutat de lleure postmoderna durant anys. Aquestes dinàmiques han influït fortament en el mercat immobiliari, i la ciutat declara una “emergència de l’habitatge” i la necessitat de fomentar l’habitatge assequible. A més, el 40% del consum energètic correspon al sector residencial d’Innsbruck, que competeix per la proporció més gran de sistemes de calefacció basats en combustibles fòssils a Àustria i avui en dia també exacerba el problema de la pobresa energètica.
La provisió d’habitatge assequible i respectuós amb el clima és, per tant, un desafiament clau per a la trajectòria de transició a Innsbruck. Des dels objectius i accions de polítiques nacionals fins als locals, es busca augmentar el subministrament d’energies renovables, la suficiència energètica i l’eficiència energètica, especialment mitjançant la renovació tèrmica dels edificis i l’eliminació progressiva de l’ús d’oli i gas en els sistemes de calefacció, així com promoure una transició socialment justa: per exemple, la Llei de Calefacció Renovable, l’Ofensiva de Renovació, la campanya “raus aus Öl und Gas”, Tirol 2050 Energieaut, Energieplan Innsbruck 2050.
OBJECTIUS
Aquest estudi de cas és una il·lustració de que es poden creuar els problemes de la política energètica i l’habitatge. Es centra en els impactes socials associats amb la renovació energèticament eficient dels edificis i la progressiva eliminació del petroli i el gas en els sistemes de calefacció., el que potencialment es tradueix en l’increment dels lloguers i els efectes secundaris de la gentrificació verda. A través d’aquest estudi de cas, TANDEM aprendrà sobre les diverses implicacions i impactes d’aquestes polítiques de transició energètica i tèrmica en diferents parts interessades: govern estatal, ciutat, entitats immobiliàries, organitzacions civils locals, cambra de treball, propietaris d’habitatges, arrendataris, centres de recerca locals. També desenvoluparà i avaluarà alternatives amb els habitants afectats.
PRIMERS RESULTATS


