DESCRIPCIÓ DEL MÈTODE
La visualització deliberativa és un model de deliberació orientat cap al futur, que inclou la deliberació inclusiva sobre els futurs desitjats i els camins de retrocàsting per aconseguir aquest objectiu comú. La visualització deliberativa ajuda específicament a abordar la polarització creant una narrativa compartida, motivadora i positiva del futur entre els ciutadans. És un procés inclusiu i participatiu que motiva l’acció col·lectiva per a objectius a llarg termini. A més, permet prendre decisions polítiques més legítimes i informades que s’ajustin a les prioritats i valors dels ciutadans.
La introducció de mètodes basats en l’art en aquesta deliberació fa que els camins cap a una transició equitativa i justa siguin més accessibles, concrets i “emocionants” per als participants. Els mètodes basats en l’art varien des de l’enfocament representacional, exemplificat en l’ús de persones, fins a l’enfocament no representacional, exemplificat en l’ús de personatges en contextos perplexos que involucren la imaginació amb l’emoció.
En el context de TANDEM, utilitzem la forma de drama pretext per oferir un espai de co-creació de mons possibles i reflexió col·lectiva per donar sentit a la perplexitat, utilitzant, per exemple, símbols i metàfores.
Fotografies preses per Lasse Kantola, SDO Theatrum Olga, Lahti, Finlàndia. Producte basat en l’art realitzat per Onni Ihalainen. Les fotografies provenen d’un procés basat en l’art amb múltiples perspectives, on la idea era trobar una manera de percebre de manera diferent i combinar la imaginació amb l’observació de l’entorn familiar.
Aplicació a TANDEM
TANDEM desenvoluparà narracions de justícia que generaran empatia cap a qüestions mediambientals i socials més àmplies. TANDEM produirà un enfocament basat en l’art replicable per a la cocreació de narracions de justícia a partir de “plantilles narratives” que comuniquen i conviden a participar amb dades i fets relacionats amb la transició cap a la neutralitat de carboni, curant les dades de manera que:
- Siguen fàcils de comprendre i s’articulen de manera impulsada pels ciutadans.
- Es puguin personalitzar i adaptar a diferents escales per reflectir els matisos del context local, individual i comunitari, així com els interessos compartits.
- Recolzar la construcció de l’empatia no només cap a les qüestions relacionades amb la transició cap a la neutralitat de carboni, sinó també cap als altres actors implicats en aquest procés, incloent el medi ambient, les futures generacions, els actors no humans i els grups típicament marginats.
El projecte crearà persones tant humanes com no humanes del present, així com persones humanes i no humanes del futur. Aquestes persones explicaran històries de com eren les coses abans, com són ara i com podrien ser en el futur, basant-se en l’evidència disponible. Això organitzarà la reflexió col·lectiva qüestionant les suposicions donades per fet i les pràctiques i processos existents.
Bibliografia
Adams, J. and Owens, A. (2015), Creativity and Democracy in Education: the practice and politics of education through the Arts, Oxford, Routledge & Taylor Francis Group & (Pernaa, 2017)
Baxter S & Fraser K. (1994). Visioning as a tool for implementing sustainable development. 2020 Vision — Tweed Forum, Scotland.
Hendersson H & Wamsler C. (2020). New stories for a more conscious, sustainable society: claiming authorship of the climate story. Climatic Change. 158. 10.1007/s10584-019-02599-z.
McCall B, Shallcross L, Wilson M, Fuller C, Hayward A (2019). Storytelling as a research tool and intervention around public health perceptions and behaviour: a protocol for a systematic narrative review, vol 9, doi: 10.1136/bmjopen-2019-030597
Pässilä A & Owens A. (2020). Sensible Sensitivity: Arts Pedagogy in Management Development.